Buscant cucs de terra en la fusta morta
Figura 1: Un cuc de terra epigeic trobat a la fusta morta. La banda pàl·lida (o clitel) cap a l'extrem del cap (a la dreta) ens indica que es tracta d'un cuc de terra adult.
Figura 2: Mostreig de cucs de terra en una parcel·la de bosc de roure. Les línies blanques discontínues dins de la fusta morta indiquen les seccions dividides en peces separades. Tota la fusta morta dins de la parcel·la i amb un diàmetre >10 cm (gris fosc) es va mesurar per calcular la longitud total i el diàmetre mitjà, i cinc peces seleccionades aleatòriament de descomposició mitjana a avançada es van mostrejar per a cucs de terra. Es van excloure del cens totes les peces de fusta morta <10 cm de diàmetre o fora de la parcel·la (gris clar). Es van mostrejar cinc forats de sòl de 0,1 m² (indicats per creus) per a cucs de terra que viuen al sòl.
Figura 3: Resum dels resultats dels censos de cucs de terra al sòl i a la fusta morta en boscos de roure.
Open PDF in new window.
Frank Ashwood1*, Elena I. Vanguelova1, Sue Benham1 und Kevin R. Butt2
1 Forest Research, Alice Holt Lodge, Farnham, United Kingdom
2 Earthworm Research Group, University of Central Lancashire, Preston, United Kingdom
Les branques caigudes, els troncs i les soques d'arbres són uns hàbitats valuosos en els boscos, proporcionant aliment i refugi per a molts organismes, incloent-hi els cucs de terra. Malauradament, la fusta morta sovint es retira dels boscos perquè el seu valor no s'aprecia completament. Vam voler superar això desenvolupant un mètode de mostreig per a cucs de terra que viuen a la fusta morta en els boscos. En provar el nostre nou mètode de mostreig en boscos de roure, vam descobrir que incloure la fusta morta en els mostreigs sobre cucs de terra millora el nostre coneixement sobre les poblacions de cucs de terra dels boscos. També vam trobar un nombre més gran de cucs joves a la fusta morta, on les condicions eren més càlides i humides que al sòl. Mostrejant sobre fusta morta per a buscar invertebrats, com els cucs de terra, podem entendre millor el paper important que la fusta morta juga en els boscos per mantenir la biodiversitat.
CUCS DE TERRA ALS ARBRES?
Els cucs de terra són importants per mantenir ecosistemes saludables: els seus túnels ajuden a l'entrada d'aire i aigua al sòl, i descomponen material vegetal mort, reciclant els seus nutrients a l'entorn. Però els cucs de terra no només viuen al sòl, també es poden trobar en llocs inesperats, fins i tot dalt dels arbres i dins dels troncs! Els troncs i els arbres caiguts s'anomenen fusta morta i són un hàbitat important per a molts tipus diferents de cucs de terra, donant-los refugi i aliment (Figura 1). Hi ha tres grups principals de cucs de terra: epigeus (que viuen a la superfície del sòl), endogeus (que excaven poc profundament al sòl) i anècics (que excaven profundament al sòl) [1]. Les poblacions de cucs de terra en un bosc poden afectar la velocitat amb què la fusta morta es descompon, amb diferents grups i espècies que són més importants en etapes diferents [2]. Aquesta fusta en descomposició és una font de nutrients i matèriaorgànica (compostos orgànics que són restes d'organismes, com les plantes), i la seva descomposició és important per mantenir sòls forestals saludables.
LA FUSTA MORTA: UN HÀBITAT IMPORTANT PERÒ POC ESTUDIAT
Malgrat ser una font clau de matèria orgànica al sòl i un hàbitat important, la fusta morta sovint es retira dels boscos quan els arbres es talen per fusta i llenya, posant en perill moltes espècies d'animals que podrien extingir-se [3]. Protegir la biodiversitat dels boscos és important. La biodiversitat és la varietat de la vida en un hàbitat, i depenem dels serveis que els boscos saludables i amb alta biodiversitat ens proporcionen, com l'emmagatzematge de carboni i la protecció del sòl. Com més informació puguem obtenir sobre la biodiversitat present en la fusta morta, millor podrem entendre la importància de mantenir- la als boscos. No tenim una idea completa de quins cucs de terra viuen dins de la fusta morta, perquè actualment no tenim una manera científica de buscar-los allà. Els cens de cucs de terra normalment només busquen al sòl i poden passar per alt els cucs que viuen en altres llocs. Desenvolupant una manera de fer censos a la fusta morta per a cucs de terra, podem conèixer més sobre els cicles de vida dels cucs de terra i potser mostrar com és d'important mantenir la fusta morta als boscos. L'objectiu principal del nostre projecte va ser desenvolupar i provar un mètode per fer censos de fusta morta per a cucs de terra. Per provar si el nostre mètode funcionava, vam comparar els resultats obtinguts de la fusta morta amb els d'un cens estàndard de cucs de terra basada en el sòl.
MOSTREJANT LA FUSTA MORTA PER TROBAR CUCS DE TERRA
Per provar el nostre mètode, vam visitar 12 boscos de roure comú (Quercus robur) a Surrey, Regne Unit, i en cada bosc vam marcar una parcel·la de 10 × 10 m (Figura 2). En cada parcel·la, es va registrar el volum total de fusta morta i vam intentar determinar a quin tipus d'arbre pertanyia la fusta morta. També vam estimar el grau de descomposició de la fusta morta, basant-nos en un sistema de classificació de l'1 al 5, on 1 és poc descomposta (caiguda recentment) i 5 és molt descomposta (fusta morta completament desintegrada al sòl). Com que les branques petites tenen molt pocs cucs de terra, vam seleccionar cinc peces de fusta morta que fossin més grans de 10 cm de diàmetre i de nivell mitjà a alt de descomposició (escorça solta i fusta començant a degradar-se). Vam analitzar la fusta morta col·locant-la sobre una làmina i mesurant la seva longitud i diàmetre, per tal de calcular el seu volum. La temperatura de la fusta morta es va mesurar introduint un termòmetre de cuina digital sota qualsevol escorça solta. A continuació, vam eliminar qualsevol molsa i escorça solta i vam inspeccionar per veure si hi havia cucs de terra, després vam desmuntar la fusta restant i la vam revisar. Un cop tots els cucs de terra van ser recollits, la fusta morta es va tornar a col·locar al seu lloc original, amb la molsa i l'escorça solta recol.locades de la millor manera possible.
CENSANT EL SÒL PER A CUCS DE TERRA
També vam mostrejar el sòl per a cucs de terra utilitzant un mètode estàndard. Això va consistir en excavar forats al sòl (30 × 30 cm d'amplada i 10 cm de profunditat) en cinc llocs de la parcel·la (Figura 2). Primer, vam col·locar el sòl sobre una lona per a una classificació manual dels cucs de terra, i després vam abocar 5 L d’aigua de mostassa (25 g de pols de mostassa mesclada amb 5 L d'aigua) dins de cada forat al sòl, per extreure cucs de terra que excaven profundament, alguns dels quals poden arribar a excavar fins a 2 m de profunditat! Aquesta pols de mostassa irrita la pell dels cucs de terra i els fa pujar a la superfície. També es van mesurar la humitat i la temperatura del sòl. Un cop tots els cucs de terra van ser recollits, el sòl es va tornar a col·locar als forats. Tots els cucs de terra recollits de la fusta morta i el sòl es van conservar en alcohol, es van pesar i després es va identificar cada espècie mitjançant un microscopi i una guia d'identificació de cucs de terra [4].
QUÈ VAN REVELAR ELS CENSOS?
En total, vam trobar 1.012 cucs de terra i 13 espècies diferents de cucs de terra. El nombre d'espècies de cucs de terra va ser diferent entre el sòl i la fusta morta, amb set espècies trobades a la fusta morta i dotze espècies trobades al sòl (Figura 3). Una espècie, Eisenia fetida, només es va trobar dins de la fusta morta. Aquesta és una espècie epigeica que sovint es troba en el compost. Sis espècies es van trobar només al sòl: dues epigeiques, tres endogeiques i una anècica. Totes les altres espècies de cucs de terra es van trobar tant a la fusta morta com al sòl. Vam trobar molts més cucs joves a la fusta morta que al sòl, i la fusta morta era molt més humida que el sòl i uns 1°C més càlida.
L'abundància total de cucs de terra (nombre d'individus) i la biomassa (massa total de tots els cucs de terra) va ser molt més gran al sòl que a la fusta morta (Figura 3). De mitjana, els censos sobre fusta morta van aportar 81 cucs de terra addicionals i 209 g de biomassa de cucs de terra per cada parcel·la de bosc de 10 m².
ELS BENEFICIS DE CENSAR LA FUSTA MORTA
Afegint la fusta morta als nostres censos de cucs de terra del bosc, vam trobar tant una major abundància de cucs de terra com més espècies de cucs de terra que si només haguéssim mostrejat al sòl. Va haver-hi una proporció molt més gran de cucs de terra joves a la fusta morta, on les condicions de temperatura i humitat eren més favorables. Els cucs de terra són molt sensibles als extrems de temperatura i humitat, per la qual cosa estar protegits dins la fusta en descomposició els permet mantenir-se actius durant tot l'any, especialment durant la sequera estival i les condicions fredes d'hivern. Per tant, retirar la fusta morta dels boscos podria tenir un efecte negatiu en moltes espècies de cucs de terra que depenen d'ella per refugiar-se i alimentar-se. Basant-nos en els nostres resultats, podem dir que la investigació de cucs de terra en els boscos que no inclou la fusta morta probablement subestimarà les poblacions de cucs de terra, i els boscos sense fusta morta tindran menys cucs de terra. Amb més desenvolupament, el nostre mètode de mostreig podria utilitzar-se per estudiar altres invertebrats importants que viuen a la fusta morta, com els insectes [3]. Esperem que puguem utilitzar aquesta informació per millorar les pràctiques de gestió forestal i assegurar-nos que es deixi la fusta morta en el seu lloc per protegir la biodiversitat dels boscos.
GLOSSARI
Fusta morta
Material llenyós en els boscos que ja no està viu, incloent-hi branques caigudes, troncs, soques i arbres morts drets.
Endogeus
Cucs de terra que fan túnels poc profunds i horitzontals, i s'alimenten del sòl.
Epigeus
Cucs de terra que viuen a la superfície del sòl en hàbitats rics en matèria orgànica, com la fullaraca.
Anècics
Cucs de terra que construeixen túnels profunds i verticals i s'alimenten de material orgànic a la superfície del sòl.
Matèria orgànica
Matèria composta per compostos orgànics que provenen de les restes d'organismes, com les plantes i els animals.
Biodiversitat
La varietat de la vida en un hàbitat, amb una alta biodiversitat que es considera desitjable.
Abundància
El nombre d'una espècie o comunitat en un ecosistema, com el nombre d'individus per unitat d'àrea.
Biomassa
La massa d'un organisme o comunitat d'organismes en una àrea o ecosistema.
ORIGINAL ARTICLE
F. Ashwood, E.I. Vanguelova, S. Benham, et K.R. Butt, 2019, « Developing a systematic sampling method for earthworms in and around deadwood », Forest Ecosystems, 6(1), pp. 1-12.
REFERÈNCIES
[1] P.F. Hendrix (1996), « Earthworms, biodiversity, and coarse woody debris in forest ecosystems of the southeastern U.S.A. », dans Proceedings of the Workshop on Coarse Woody Debris in Southern Forests: Effects on Biodiversity, Athens, Géorgie, pp. 43-48.
[2] M.B. Bouché (1977), « Stratégies lombriciennes », dans U. Lohm, T. Person (éd.), Organisms as components of ecosystems, Ecological Bulletin, Stockholm, pp. 122–132.
[3] M. Cálix, K.N.A. Alexander, A. Nieto, B. Dodelin, F. Soldati, D. Telnov, X. Vazquez-Albalate, O. Aleksandrowicz, P. Audisio, P. Istrate (2018), « European red list of saproxylic beetles », UICN, Bruxelles.
[4] E. Sherlock (2018), Key to the Earthworms of the UK and Ireland, 2de edition, Field Studies Council, Telford.
EDITED BY: Malte Jochum, German Centre for Integrative Biodiversity Research (iDiv), Deutschland. Seit Mai 2023 Professor für Ober-unterirdische Interaktionsökologie an der Universität Würzburg.
SOURCE: Ashwood F, Vanguelova EI, Benham S and Butt KR (2020) Looking for Earthworms in Deadwood. Front. Young Minds 8:547465. Doi: 10.3389/frym.2020.547465
CONFLICT OF INTEREST: The authors declare that the research was conducted in the absence of any commercial or financial relationships that could be construed as a potential conflict of interest.
COPYRIGHT © 2020 Ashwood, Vanguelova, Benham and Butt. This is an open-access article distributed under the terms of the Creative Commons Attribution License (CC BY). The use, distribution or reproduction in other forums is permitted, provided the original author(s) and the copyright owner(s) are credited and that the original publication in this journal is cited, in accordance with accepted academic practice. No use, distribution or reproduction is permitted which does not comply with these terms.
REVISORS JOVES
MARIA, EDAT: 14
Hola, em dic Maria i sóc de Polònia. M’encanta la biologua, especialment resoldre exercicis de genètica i metabolisme cel.lular. En el meu temps lliure, m’agrada llegir llibres i jugar amb el meu gat Roxi. M’apassiona el ballet. M’entreno regularment al Conservatori de Dansa. M’encanta de debó!
AUTORS
FRANK ASHWOOD
Una passió en la natura em va animar a estudiar Biologia a la universitat, on vaig fer voluntariat en projectes de recerca dels invertebrats a Escòcia i Mèxic. Després de treballar uns quants anys com a consultor ambiental, vaig tornar a la universitat i vaig fer un doctorat estudiant els cucs de terra en abocadors restaurats. Ara tinc una gran feina com a ecòleg del sòl a Forest Research, on estudio la biodiversitat del sòl ald boscos del Regne unit. En el meu temps lliure, faig de tutor de biologia i practico la macrofotografia (fent fotos dels petits animals que viuen al sòl). *francis.ashwood@forestresearch.gov.uk
ELENA I. VANGUELOVA
Sempre he estat una persona amant de l’aire lliure, i de petita passava molt temps a les muntanyes de Bulgària. A la universitat vaig estudiar una Enginyeria forestal, però no vaig estar contenta fins que no vaig fer un doctorat sobre els impactes de la contaminació atmostfèrica en els ecosistemes forestals. Va ser llavors quan vaig adonar-me que el que de debó m’agradava era l’aspecte ambiental de la silvicultura i el sòl. Treballo al Forest Research com a biogeoquímica (fent una mica de tot: biologia, geologia i química) i investigo els efectes de l’aforestació, la gestió forestal i els canvis ambientals en la biogeoquímica del sòl forestal.
SUE BENHAM
Sempre m’ha encantat la natura i vaig passar la meva infància enfilant-me als arbres i observant el món natural als boscos prop de casa meva. Ara sóc científica a Forest Research i em paguen per fer el mateix! Dedico el meu temps a entendre com creixen els nostres boscos i quin efecte té el canvi climàtic en el seu estat. Per això estudio tots els aspectes de l’entorn d’un arbre, des del sòl que envolta les seves arrels fins a l’aire al voltant de les seves fulles i els animals que en depenen.
KEVIN R. BUTT
En Kevin és ecòleg a la Universitat Central de Lancashire. Fa més de 30 anys que estudia els cucs de terra i s'interessa per com aquests enginyers dels ecosistemes poden ajudar la humanitat amb les seves activitats quotidianes, com ara excavar i menjar matèria orgànica. Ha estudiat cucs de terra arreu de la Gran Bretanya i ha fet recerca a Europa i als Estats Units. Un dels seus projectes actuals examina l'acció dels cucs de terra a la finca de Charles Darwin, recreant els experiments del gran científic, mentre que un altre investiga els cucs de terra gegants a les muntanyes d'Alemanya.
TRADUCTOR
SANDRAVARGA
La Sandra és Professora Associada a la Universitat de Lincoln, el Regne Unit. A part d’impartir classes en biologia, fa recerca investigant les relacions entre les plantes i el sòl per entendre com el canvi climàtic està afectant aquestes interaccions, i investiga com els microbis del sòl poden contribuir a la producció de plantes d’una manera més sostenible.
FINANCIAMENT (DE LA TRADUCCIÓ)
L’equip Translating Soil Biodiversity agraeix el suport del Centre alemany per l’investigació integrativa en biodiversitat (iDiv) Halle-Jena-Leipzig financiat per la Fundació Alemanya d’Investigació (DFG FZT 118, 202548816).
CITATION (TRANSLATION)
This is an open-access article distributed under the terms of the Creative Commons Attribution License (CC-BY 4.0). The use, distribution or reproduction in other forums is permitted, provided the original author(s) and the copyright owner(s) are credited and that the original publication in this journal is cited, in accordance with accepted academic practice. No use, distribution or reproduction is permitted which does not comply with these terms.
Recommended citation format: Ashwood F, Vanguelova EI, Benham S and Butt KR (2025) Looking for Earthworms in Deadwood. (Catalan translation: Sandra Varga). Translating Soil Biodiversity & Front. Young Minds. Originally published in 2020, doi: 10.3389/frym.2020.547465
