Àcars blindats, àcars escarabats o àcars de la molsa: El fantàstic món dels Oribatida

Figura 1: Exemples d'àcars oribàtids, amb els seus noms científics. (A) Suctobelbella sp.; (B) Hoplophorella sp.; (C) Pèls defensius de Palaeacarus sp.; (D) Cos dur de Diapterobates notatus amb una fletxa apuntant a les estructures semblants a dents per ajudar en l'alimentació; (E) Juvenil de Lepidozetes sp.; (F) Adult de Lepidozetes sp. (nota que els àcars joves i els adults no són semblants); (G) Juvenil de Tyrphonothrus sp.; (H) Adult de Tyrphonothrus sp. (nota que els àcars joves i els adults són semblants).

Figura 2: Diversitat d'àcars oribàtids, amb els seus noms científics. (A) Melanozetes crossleyi; (B) Hydrozetes sp. amb una fletxa apuntant al lentículus, l'estructura que permet a aquest àcar oribàtid percebre la llum; (C) Collohmannia johnstoni; (D) Cersella sp.; (E) Nehypochthonius porosus; i (F) Juvenil de Eupterotegeaus.

Figura 3: Els àcars oribàtids es troben en molts entorns diferents.(A) Bosc (Schwangau, Alemanya); (B) Zona humida (Massachusetts, EUA); (C) Desert (Arizona, EUA); (D) Capçada d’un arbre (illa de Vancouver, Canadà); (E) Vora de l'oceà (Espírito Santo, Brasil); i (F) Vora d'un llac (Ásólfsskáli, Islàndia).

Note for the media: Use of the pictures provided by iDiv is permitted for reports related to this media release only, and under the condition that credit is given to the picture originator.

Open PDF in new window.

Carlos Barreto *^,1 and Zoë Lindo ¹

¹ Soil Biodiversity and Ecosystem Function Laboratory, Department of Biology, Biotron Experimental Climate Change Research Centre, Western University, London, ON, Canada

Els àcars oribàtids són un grup d'animals relacionats amb les aranyes, els escorpins i les paparres. No obstant això, normalment són molt més petits (la majoria mesuren menys de 1 mm) i estan plens de mecanismes de defensa per protegir-se dels depredadors. En general, els àcars oribàtids viuen en els sòls i s'alimenten de fongs, bacteris i partícules del sòl, fet que els fa molt importants per als processos de descomposició. Els àcars oribàtids també ajuden al cicle dels nutrients del sòl i contribueixen a la formació del sòl. Els àcars oribàtids també es troben en ambients aquàtics i fins i tot a les capçades dels arbres. Són presents arreu del món, des dels boscos fins als deserts, i a les vores de llacs i oceans. Sovint són la mesofauna més abundant trobada als sòls, arribant a poblacions impressionants de fins a 500.000 individus per m² en els boscos. La diversitat dels àcars oribàtids varia segons els tipus de vegetació, el clima i les propietats del sòl, com la humitat, el pH, les concentracions de nutrients i els metalls pesants.

QUI SÓN ELS ÀCARS ORIBATIDS?

Els àcars oribàtids (nom formal: Subordre Oribatida) són animals relacionats amb les aranyes, els escorpins i les paparres, ja que també tenen vuit potes (Figures 1, 2). Tot i que moltes persones tenen por de les aranyes, els escorpins i les paparres, els àcars oribàtids no són una preocupació per la salut humana i, de fet, són beneficiosos, ja que ajuden a la formació del sòl i a retornar els nutrients a l'ambient. Els àcars oribàtids també es coneixen com àcars escarabats o àcars blindats perquè normalment tenen cossos durs (com els escarabats) per protegir-se de ser menjats (Figures 1B, D). A vegades també es coneixen com a àcars de molsa perquè són abundants dins de les molses, un tipus de planta que creix a prop de la superfície del sòl.

COM SÓN ELS ÀCARS ORIBÀTIDS?

La majoria dels àcars oribàtids adults són de color marró, però les espècies varien en color des de gairebé blanc, groc, fins a marró-roig (Figures 1A, 2D), fins a gairebé negre. Els mascles i les femelles es veuen molt similars en la majoria d'espècies, però els àcars joves poques vegades s'assemblen als adults (Figures 1E–H). Les femelles posen ous i, quan els ous desclosa, els àcars joves (larves) passen per tres etapes més abans de convertir-se en adults. En cada etapa, deixen la coberta externa del cos, anomenada exoesquelet, mentre els seus cossos creixen. Alguns àcars oribàtids porten aquest exoesquelet antic a l'esquena com a camuflatge per protegir-se dels àcars depredadors. Els àcars depredadors poden menjar-se alguns àcars oribàtids. Els àcars oribàtids són principalment de forma ovalada, però alguns són molt rodons com una pilota quan enrosquen les seves potes dins dels seus cossos (Figura 1B). Tots els àcars oribàtids tenen un cap que s’ajunta al seu cos i vuit potes que s'adjunten a la regió mitjana del cos. La majoria dels àcars oribàtids tenen petits forats a les aixelles que els permeten respirar; no tenen nassos com nosaltres. No obstant això, les seves potes tenen pèls que els ajuden a sentir, tastar i fins i tot olorar (Figures 1C, D, 2C). Les seves potes també tenen urpes a les puntes, similars a les ungles humanes (Figura 1D). La majoria dels àcars oribàtids no tenen ulls veritables, però tenen estructures que poden percebre la llum, com per exemple una estructura anomenada lentículus, que es pot veure en la Figura 2B. Tampoc tenen dents veritables, sinó estructures semblants a dents per ajudar-los a alimentar-se (Figura 1D), anomenades quelícers.

Els àcars oribàtids són organismes molt petits. La majoria mesuren menys de 1 mm de llarg (la majoria entre 0,3 i 0,7 mm), que és el diàmetre de dos cabells humans col·locats de costat, però alguns poden ser tan grans com la punta d'un llapis. Com que aquests organismes són tan petits, cal utilitzar una lupa o un microscopi per observar-los. Tot i que els àcars oribàtids són diminuts i poden semblar fràgils a primera vista, han existit durant molts milions d'anys, fins i tot abans que els dinosaures [1]!

Els petits àcars oribàtids es desplacen pel sòl amb les seves vuit potes, però com que són tan petits, normalment es desplacen només uns pocs metres durant tota la seva vida. No obstant això, altres estratègies els ajuden a arribar a llocs distants. Els àcars oribàtids poden fer autoestop a altres animals com ocells, granotes i mamífers, per exemple, i desplaçar-se llargues distàncies. Una altra estratègia és que, com que són tan lleugers, poden ser aixecats pel vent i viatjar per l'aire! Quina passada!

MECANISMES DE DEFENSA

Els àcars oribàtids poden viure un o més anys (algunes espècies fins a 5 anys) en els seus hàbitats naturals. Com que els costa temps arribar a ser adults madurs, no tenen molts fills i han de protegir-se dels depredadors. Per protegir-se, han desenvolupat molts mecanismes de defensa diferents. Aquests mecanismes protectors inclouen: pèls que s'aixequen (com un gat quan s’espanta) (Figura 1C), estructures blindades que cobreixen els seus cossos com un tanc (Figures 1D, 2A), cossos que es enrosquen en una bola protectora (Figura 1B), o camuflant-se amb terra, els seus exoesquelets o altres restes. Molts àcars oribàtids també tenen glàndules defensives especialitzades que poden alliberar químics desagradables quan són atacats pels seus depredadors.

PER QUÈ SÓN IMPORTANTS ELS ÀCARS ORIBÀTIDS?

Una dieta típica per als àcars oribàtids consisteix en diferents tipus de fongs i bacteris. Degut al que mengen, els àcars oribàtids són importants per als serveis ecosistèmics com el cicle dels nutrients. Els àcars masteguen les fulles mortes, la qual cosa les trenca en trossos més petits que els fongs i bacteris poden descompondre més. Quan els oribàtids després mengen els fongs i bacteris, els nutrients de les fulles es retornen al sòl després de ser expulsats en les seves femtes. Els àcars oribàtids són considerats part de la xarxa tròfica del sòl, ajudant en processos com la descomposició que són necessaris per a la formació del sòl.

ON VIUEN ELS ÀCARS ORIBÀTIDS?

Els àcars oribàtids s'han trobat arreu del món, des dels boscos fins als deserts, i a les vores dels llacs i oceans en tots els països (Figura 3). Viuen principalment en els sòls, on normalment són el grup més abundant i divers de petits animals del sòl anomenats mesofauna [2]. Però també poden viure en altres hàbitats, com en l'escorça i els troncs dels arbres, en molses i en altres superfícies de fulles de plantes. Els àcars oribàtids també es troben al capdamunt dels arbres més alts, així com en alguns ambients aquàtics. Són gairebé a tot arreu!

Tot i que es coneixen més de 10.000 espècies d'àcars oribàtids, tenim bones raons per creure que hi ha moltes més espècies que encara no han estat descobertes. El nombre d'espècies d'àcars oribàtids trobades en qualsevol ubicació varia, depenent de diversos factors, com el tipus de plantes a la ubicació, el clima, la quantitat d'humitat en el sòl, el pH del sòl, la concentració de nutrients del sòl i els nivells de contaminació del sòl. Diferents espècies d’oribàtids prefereixen condicions diferents; per exemple, algunes prefereixen sòls amb molts nutrients mentre que d'altres prefereixen sòls de baixos nutrients. Depenent de l'entorn, els àcars oribàtids poden arribar a números impressionants; fins a 500.000 individus per m² en sòls de bosc [3]! Això equival a 4000 àcars en un grapat de sòl!

COM PUC TROBAR ÀCARS ORIBÀTIDS?

Si vols observar àcars oribàtids i altres organismes del sòl, necessitaràs un extractor per ajudar-te a separar els àcars oribàtids del sòl circumdant, i un microscopi o una lupa. Al Requadre 1, descrivim els materials que necessitaràs per construir el teu propi extractor d'àcars oribàtids del sòl. Necessitaràs supervisió d'un adult per a això, però és fàcil. Un cop hagis separat els organismes del sòl, utilitza una lupa per veure com de diferents són tots. Si tens accés a un microscopi, encara millor!

Ves al teu jardí, o a un parc públic. Els àcars oribàtids també es poden trobar a les ciutats. Necessitaràs recollir dos o tres grapat de sòl, fulles mortes o molses (excava fins a 10 cm de profunditat) per al teu extractor. També hauràs de tenir una mica de paciència; probablement  trigaràs un mínim de 3 dies a extreure els oribàtids de la teva mostra de sòl. D'acord, és hora de construir l'extractor!

Finalment, si t'interessen els sòls i qui hi viu, hi ha moltes altres activitats que es poden trobar al Capítol VII de l’Atles Global de Biodiversitat [4]. Hi ha enllaços per llibres, jocs, vídeos i més disponibles! Diverteix-te!

Requadre 1 | Construcció d'un extractor d’àcars oribàtids

Materials:

1. Dues fulles de cartró (aproximadament de 100 × 60 cm)
2. 2 m de làmina adhesiva laminada
3. Colador de cuina (aproximadament de 24 cm de diàmetre)
4. Rotlle de paper higiènic - 10 cm
5. Vial de plàstic
6. Làmpada de taula amb bombeta incandescent/bombeta halògena (necessita escalfar-se)
7. Cinta adhesiva
8. Tisores
9. Llapis
10. Grapadora
11. Regle                                                                                                  

Mètode:

A. Dibuixa un semicercle en una de les fulles de cartró. El semicercle ha de tenir un radi de 25 cm. Talla-ho amb les tisores (A). Cobreix les dues cares amb la làmina adhesiva laminada i talla un semicercle al mig.

B. Doblega-ho per formar un con i grapa’l amb la grapadora (B). El con ha de tenir una obertura a la part inferior: és per aquí per on els àcars oribàtids i altres animals del sòl passaran.

C. Fixa el rotlle de paper higiènic a la part inferior del con amb la cinta adhesiva (C).

D. Cobreix l'altra fulla de cartró amb la làmina laminada (D). Utilitza-la per crear un cilindre de 25 cm de llarg. Tanca-ho amb grapes. Això s'adjuntarà més tard a l'obertura gran (superior) del con.

E. Col·loca el colador de cuina a la part superior del con/part inferior del cilindre (E).

F.   Utilitza la cinta adhesiva per subjectar el cilindre al con (amb el colador entre els dos) (F).
•    Col·loca la mostra de sòl al colador des de la part superior del cilindre.
•    Col·loca el vial de plàstic a la part inferior de l'extractor.

G.  Col·loca la làmpada de taula prop de l'obertura superior del cilindre i engega la llum. Això animarà els oribàtids a sortir del sòl (G).

GLOSSARI

Exoesquelet
L'esquelet extern que suporta i protegeix el cos d'un animal, és a dir, la coberta exterior del cos de l'animal. Pot ser molt dur en els àcars oribàtids.

Lentículus
L'estructura que permet als àcars oribàtids percebre la llum, ja que no tenen ulls reals.

Quelícers
Parts de la boca presents en aràcnids com aranyes, escorpins, paparres i també en àcars oribàtids.

Cicle dels nutrient
El moviment dels nutrients entre els éssers vius i la terra, incloent-hi l'atmosfera, els rius i els sòls. Els àcars oribàtids ajuden a reciclar els nutrients als sòls.

Descomposició
El procés de disgregar plantes i animals morts en fragments més petitis per fongs i bacteris, facilitada per àcars oribàtids i altres animals del sòl.

Mesofauna
Aquest terme es refereix als animals de mida intermèdia en els sòls. La seva mida varia de 0,1 a 2 mm.

Extractor
Eina utilitzada per ajudar a separar els àcars oribàtids i altres animals del sòl del sòl circumdant. La làmpada a sobre de l’extractor escalfa lleugerament el sòl i fa que els animals surtin del sòl.

AGRAÏMENTS

Estem molt agraïts al Dr. Roy Norton i a la Dra. Valerie Behan-Pelletier, els nostres mentors en el camp dels àcars oribàtids, per les grans suggerències. Agraïments especials a Caitlyn Lyons, que ens va ajudar a fer el llenguatge apropiat per a nens, i als nostres grans revisors joves i als seus mentors científics. Agraïm a Marilia Paulon l'ajuda en la construcció de l'extractor. També agraïm al Dr. Malte Jochum per la invitació a formar part d'aquesta gran iniciativa.

APORTACIONS DE L'AUTOR

CB and ZL wrote the manuscript. CB created the figures and made the manual for creating the fauna extractor.

REFERÈNCIES

1. Labandeira, C. C., Phillips, T. L., and Norton, R. A. 1997. Oribatid mites and the decomposition of plant tissues in paleozoic coal-swamp forests. Palaios 12:319–53.
2. Behan-Pelletier, V. M., and Bissett, B. 1992. Biodiversity of Nearctic soil arthropods. Can. Biodivers. 2:5–14.
3. Coleman, D., Crossley, D., and Hendrix, P. F. 2004. Fundamentals of Soil Ecology, 2nd Edn. Amsterdam: Elsevier Academic Press, 1–386.
4. Orgiazzi, A., Bardgett, R. D., Barrios, E., Behan-Pelletier, V., Briones, M. J. I., Chotte, J. L., et al. (Eds.). 2016. Global Soil Biodiversity Atlas. Luxembourg: European Commission, Publications Office of the European Union.

EDITED BY: Malte Jochum, German Centre for Integrative Biodiversity Research (iDiv), Germany

CITATION: Barreto C and Lindo Z (2020) Armored Mites, Beetle Mites, or Moss Mites: The Fantastic World of Oribatida. Front. Young Minds 8:545263.
doi: 10.3389/frym.2020.545263

REFERÈNCIA (TRADUCCIÓ): Barreto C and Lindo Z (2025) ÀCARS BLINDATS, ÀCARS ESCARABATS O ÀCARS DE LA MOLSA: EL FANTÀSTIC MÓN DELS ORIBATIDA (Traducció al català: Sandra Varga). Translating Soil Biodiversity & Front. Young Minds. Originally published in 2020, 8:545370. doi: 10.3389/frym.2020.545370

CONFLICT OF INTEREST: The authors declare that the research was conducted in the absence of any commercial or financial relationships that could be construed as a potential conflict of interest.

COPYRIGHT © 2020 Barreto and Lindo. This is an open-access article distributed under the terms of the Creative Commons Attribution License (CC BY). The use, distribution or reproduction in other forums is permitted, provided the original author(s) and the copyright owner(s) are credited and that the original publication in this journal is cited, in accordance with accepted academic practice. No use, distribution or reproduction is permitted which does not comply with these terms.

JOVES REVISORS

ISABEL, EDAT: 10
Hola, sóc l'Isabel i sóc de Portugal. Tinc 10 anys i m'agrada llegir, escriure i la música. Tinc tres gats i m'agrada aprendre sobre història. No sé què vull ser quan sigui gran. M'agraden molt les verdures (i la fruita).

MARGARIDA, EDAT: 12
Em dic Margarida, tinc 12 anys i m'agrada llegir, escalar i escriure. M'encanta la ciència, especialment tot el que té a veure amb els forats negres, i no tinc ni idea de què vull fer quan sigui gran. També m'agrada molt la biologia.

AUTORS

CARLOS BARRETO
Des de ben petit, en Carlos va adonar-se que li agradaven els animals, potser massa. A l'escola, la ciència sempre va ser la seva disciplina preferida, fins a l'ensenyament secundari. Va ser llavors quan va decidir que volia fer alguna cosa relacionada amb la ciència i els animals. Va intentar ser veterinari; però no va funcionar. Sense penediments. Uns anys més tard, es va convertir en ecòleg, i des de llavors ha treballat amb animals petits (principalment insectes i àcars) en boscos tropicals, coves de mineral de ferro i calcàries, boscos boreals, camps urbans i torberes en tres continents: Amèrica del Sud, Amèrica del Nord i Europa. *cbarreto@uwo.ca; †orcid.org/0000-0003-2859-021X

ZOË LINDO
La Dra. Zoë Lindo és una experta en biodiversitat del sòl i funció dels ecosistemes. Ha treballat àmpliament als boscos canadencs, incloent el bosc boreal de fusta mixta d'Alberta, la taiga subàrtica del Quebec, la selva temperada costanera de la Colúmbia Britànica i els boscos de pi negre/torberes d'Ontario. "L'objectiu general de la meva recerca és mitigar la pèrdua de biodiversitat associada al canvi ambiental induït per l'ésser humà i mantenir el funcionament dels ecosistemes als boscos i ecosistemes del sòl canadencs. Em descric com a científica de la biodiversitat per englobar l'amplitud de la meva recerca en les àrees d'ecologia de comunitats, ecologia del sòl i taxonomia." †orcid.org/0000-0001-9942-7204

TRADUCTORA

SANDRAVARGA
La Sandra és Professora Associada a la Universitat de Lincoln, el Regne Unit. A part d’impartir classes en biologia, fa recerca investigant les relacions entre les plantes i el sòl per entendre com el canvi climàtic està afectant aquestes interaccions, i investiga com els microbis del sòl poden contribuir a la producció de plantes d’una manera més sostenible.